Ironies de la vida

Avui 10 de Desembre,

Ha estat un dia ple de fortes emocions, el meu pare i el meu fill petit han fet anys, 60 i 3. Ironies de la vida l´àvia Pilar ens ha deixat. Desprès d´una llarga malatia avui es retrobarà amb l´avi Marià, espero que tots dos, ara junts de nou, passegin per les muntanyes del cel a buscar bolets, espàrregs....Un petó i una abraçada.

Pare, fill, net

Blade07

Un PETONÀS XAVI, I PER MOLTS ANYS.
JA EN TENS 3

MotorShow Girona

Fotos cedides per: NaburPhotos

Nadal Català!!! Pessebre, Reis Mags

El Pessebre

El Pessebre

Seguim repassant les tradicions nadalenques, en aquest cas, El pessebre, que no hauria de faltar a cap llar, tant si s'es creient com si no. És una representació del que es celebra per Nadal...

Què és el PESSEBRE?

És la representació del naixement de Jesús que se sol fer a les esglésies i a les cases, durant el temps nadalenc, reproduint-lo escènicament, ja d’una manera vivent ja en figures plàstiques. Deu l’origen a les representacions litúrgiques de la nit de Nadal i a la primera escenificació que en féu Francesc d'Assís a Greccio (1223). La seva difusió fou obra dels franciscans, dels dominicans i, finalment, dels jesuïtes. El més antic es conserva a la basílica de Santa Maria la Major de Roma i és obra d'Arnolfo di Cambio. El pessebre va sortir de les esglésies i fou molt popular ja a la fi del s XV. Nàpols fou un centre de tradició pessebrística molt important, i d’allà, gràcies a les relacions, sobretot comercials, es difongué per la Península Ibèrica, i molt especialment a Catalunya. Les figures, de grans proporcions en el pessebre dins les esglésies, eren de fusta o de terra cuita, sovint obra d’escultors famosos. La tradició popular, difosa a Catalunya, col•loca les figures essencials (la Mare de Déu, l’Infant Jesús, sant Josep, el bou, la mula, els adorants —pastors i reis—, l’àngel anunciador, etc) enmig d’un paisatge construït, tradicionalment, amb trossos de suro, molsa, etc.
Durant aquestes dates, prèvies al Nadal, sobretot si hi ha infants a la casa, és un bon moment, per fer en família un pessebre. No ha de ser ni molt gran, ni espectacular, a casa el fem amb figuretes de plàstic (menys perilloses pels nens), i representem camps, llacs, muntanyes (ara venen un paper que va molt be per fer-les)… una mica de tot, però sobretot no falta el naixement, i els Tres Reis d’orient, que cada dia, es mouen una mica en el seu recorregut, per arribar el dia 5 de gener fins a la cova per portar els presents al nen Jesús.Intentem de no perdre les tradicions!!!

FEM EL PESSEBRE???? col.loca les figuretes on més t'agradin...

edu365.cat .

Post cedit pels meus nens visiteu-lo!!!

Jo tambè vull Nadal Tradicional

Si,si en els seus inicis aquest senyor era verd

fins que el Mr. Coca Cola se´l va apoderar....

Jo vull un Nadal Tradicional

Començo a estar cansat, de les importacions forçoses de festivitats, A Catalunya, tenim les nostres pròpies maneres de celebrar les festes!!! Tots Sants o Halloween? Raïms o rellotge? La Mona o ous pintats? Tió o Pare noel?....Sobretot les festivitats, en les que els protagonistes son els nens... no emboliquem la troca!!! A casa de tota la vida, s’ha fet cagar el tió, i hem anat a cantar nadales davant del pessebre abans de tornar a provar si cagava més el tió... no és més bonic això per la mainada... la il·lusió, les cançons, el misteri... que no pas esperar a que un senyor panxut, que ve d’algun lloc, volant pel cel en un carruatge tirat per rens, ens deixi, sense més, regals dins d’un mitjó, o a sota de l’arbre?...

Això de deixar regals a la nit, d’amagatotis, ja ho faran els tres reis mags que ja fa temps que han emprés el seu viatge des d’orient, com fa ja 2000 anys que estan fent?Faig la meva reivindicació!!! Vull El tió, el Pessebre, les nadales, i els Reis d’orient... Estic cansadat de veure com un senyor vermell panxut (que originàriament era verd, però els senyors de la Coca-Cola van pintar de vermell), que és tradicional d’altres països, no d’aquí, està per tot arreu, creant confusió als nostres infants, que no acaben d’entendre, per què a uns ens porta regals, torrons i tortells, un tronc amb barretina al qual hem estat alimentant durant dies... i a altres nens, un senyor panxut, amb colesterol, que les modes, ens han fet importar....Si comencem a perdre, per comoditat o modes, les nostres tradicions, com acabarem???També em vull queixar, dels horribles llums dalinians que des de fa anys ens pengen a Figueres... és molt més nadalenc, unes simples bombetes blanques que vagin de costat a costat del carrer!!!! Les llumetes aquestes d’inspiració daliniana, no son de Nadal ni son res, a part de ser lletges i algunes de mal gust (com per exemple, una que voldria semblar un àngel, i s’assembla més a un ensurt que a res més).

Texte cedit per: L´Arale