Miquel Martí i Pol va néixer a Roda de Ter (Osona), el 19 de març de 1929. És conegut sobretot com a poeta, però també ha escrit prosa i ha fet traduccions. Va cursar estudis primaris a l'escola parroquial del seu poble. Als catorze anys va començar a treballar al despatx de ca la Tecla Sala, la mateixa fabrica tèxtil en què treballava la seva mare. Però als dinou anys va patir una tuberculosi pulmonar, que el va obligar a passar un any al llit i que li va permetre llegir abundosament. Amb Paraules al vent, que publica el 1954, va obtenir el Premi Óssa Menor. El 1956 es casa amb Dolors Feixas, amb qui tindrà una filla el 1958 i un fill el 1965. Fa traduccions i inicia l'activitat pública: dirigeix cinefòrums, fa conferències, posa música als seus poemes i en canta en escenaris al costat de membres de la Nova Cançó, col·labora a les revistes Oriflama i Inquietud. Inicia també a finals dels seixanta activitats polítiques en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
A partir del 1970 una esclerosi múltiple es comença a manifestar en el poeta. Aleshores, la introspecció serena de les seves limitacions fa que la seva poesia transcendeixi la realitat de l'àmbit de la malaltia i basteix un món poètic original com a expressió de les sensacions més humanes: l'amor, el desig i la mort. [Vint-i-set poemes en tres temps (1972), finalista del premi Carles Riba; La pell del violí (1974), Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975), Llibre dels sis sentits (1974), Quadern de vacances (1976)].
Treballarà prop de trenta anys a la fàbrica, fins que el 1973 l'esclerosi múltiple el converteix en un pensionista de gran invalidesa i enceta uns anys de reclusió. El 1978 rep un homenatge dins la Setmana Popular a Osona, organitzada per la comissió de cultura del PSUC, sota el lema Ara és demà, amb cartell d'Antoni Tàpies i amb l'asssitència de poetes com Vicent Andrés Estellés, Pere Quart, Joan Brossa, Joan Vinyoli, Ramon Pinyol, Xavier Bru de Sala, entre molts d'altres. Aquest mateix any s'editava el treball plàstic sobre Primavera i Hivern, realitzat per alumnes de l'Escola El Puig d'Esparreguera amb el guiatge del seu mestre, Ramon Besora, que després exerciria d'editor i, últimament, d'impulsor de l'Associació d'Amics de Miquel Martí i Pol.
El reconeixement públic li arriba amb la publicació a Llibres del Mall de tres volums de l'Obra poètica: L'arrel i l'escorça, El llarg viatge i Amb vidres a la sang. Amb el poemari Estimada Marta, el 1978, el poeta és conegut popularment i reprèn l'assistència a actes públics. El 1984 mor la seva esposa Dolors Feixas, després d'una llarga malaltia. Tot i que gran part de la seva producció són poemes, també ha editat un volum de prosa, Contes de la Vila de R. i altres narracions, dos llibres de "memòries novel·lades" i un de correspondència amb el poeta Joan Vinyoli. A partir de les publicacions, s'han musicat molts poemes de l'autor. Així, cantants com Maria del Mar Bonet, Ramon Muntaner, Lluís Llach, Celdoni Fonoll o Rafael Subirachs han ajudat a fer popular l'obra del poeta.
Actualment la seva obra poètica és en curs de reedició completa a Edicions 62. Ha estat traductor d'obres de Saint-Exupéry, Simone de Beauvoir, Apollinaire, Flaubert, Zola, Racine, Huysmans, i Gianni Rodari, entre altres autors. D'altra banda, la seva poesia, ja sigui en volums personals o en antologies, ha estat traduïda a l'espanyol, el portuguès, l'alemany, l'anglès, l'italià, el flamenc, l'eslovè, el búlgar, el rus, el japonès. Ha obtingut el Premi Óssa Menor (1954), el Fastenrath, el Premi de la Crítica (1978), el Salvador Espriu, el Ciutat de Barcelona (tant de traducció com de poesia), el Nosside internacional a la Vall d'Aosta. Ha estat guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1991), la Creu de Sant Jordi, la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (1992), el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya (1998) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1999).Els homenatges i distincions honorífiques se succeeixen des tota mena d'institucions públiques i entitats cíviques. L'assistència del poeta —sempre acompanyat per Montserrat Sans, la seva segona dona, amb qui es va casar el 1986— és aclamada en multitud d'actes. A moltes poblacions de Catalunya hi ha carrers que porten el seu nom. També el porten un institut d'ensenyament secundari de Cornellà de Llobregat i dues biblioteques, la de Sant Joan Despí i la de Sant Gregori.
El 1999 es produeix un espontani reconeixement popular que fa que una gran part dels ajuntaments catalans aprovin de demanar en els seus Plens a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, de la qual n'és membre, i a la Institució de les Lletres Catalanes, que sigui presentada la candidatura de l'autor a l'Acadèmia Sueca per al premi Nobel.
A partir del 1970 una esclerosi múltiple es comença a manifestar en el poeta. Aleshores, la introspecció serena de les seves limitacions fa que la seva poesia transcendeixi la realitat de l'àmbit de la malaltia i basteix un món poètic original com a expressió de les sensacions més humanes: l'amor, el desig i la mort. [Vint-i-set poemes en tres temps (1972), finalista del premi Carles Riba; La pell del violí (1974), Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975), Llibre dels sis sentits (1974), Quadern de vacances (1976)].
Treballarà prop de trenta anys a la fàbrica, fins que el 1973 l'esclerosi múltiple el converteix en un pensionista de gran invalidesa i enceta uns anys de reclusió. El 1978 rep un homenatge dins la Setmana Popular a Osona, organitzada per la comissió de cultura del PSUC, sota el lema Ara és demà, amb cartell d'Antoni Tàpies i amb l'asssitència de poetes com Vicent Andrés Estellés, Pere Quart, Joan Brossa, Joan Vinyoli, Ramon Pinyol, Xavier Bru de Sala, entre molts d'altres. Aquest mateix any s'editava el treball plàstic sobre Primavera i Hivern, realitzat per alumnes de l'Escola El Puig d'Esparreguera amb el guiatge del seu mestre, Ramon Besora, que després exerciria d'editor i, últimament, d'impulsor de l'Associació d'Amics de Miquel Martí i Pol.
El reconeixement públic li arriba amb la publicació a Llibres del Mall de tres volums de l'Obra poètica: L'arrel i l'escorça, El llarg viatge i Amb vidres a la sang. Amb el poemari Estimada Marta, el 1978, el poeta és conegut popularment i reprèn l'assistència a actes públics. El 1984 mor la seva esposa Dolors Feixas, després d'una llarga malaltia. Tot i que gran part de la seva producció són poemes, també ha editat un volum de prosa, Contes de la Vila de R. i altres narracions, dos llibres de "memòries novel·lades" i un de correspondència amb el poeta Joan Vinyoli. A partir de les publicacions, s'han musicat molts poemes de l'autor. Així, cantants com Maria del Mar Bonet, Ramon Muntaner, Lluís Llach, Celdoni Fonoll o Rafael Subirachs han ajudat a fer popular l'obra del poeta.
Actualment la seva obra poètica és en curs de reedició completa a Edicions 62. Ha estat traductor d'obres de Saint-Exupéry, Simone de Beauvoir, Apollinaire, Flaubert, Zola, Racine, Huysmans, i Gianni Rodari, entre altres autors. D'altra banda, la seva poesia, ja sigui en volums personals o en antologies, ha estat traduïda a l'espanyol, el portuguès, l'alemany, l'anglès, l'italià, el flamenc, l'eslovè, el búlgar, el rus, el japonès. Ha obtingut el Premi Óssa Menor (1954), el Fastenrath, el Premi de la Crítica (1978), el Salvador Espriu, el Ciutat de Barcelona (tant de traducció com de poesia), el Nosside internacional a la Vall d'Aosta. Ha estat guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1991), la Creu de Sant Jordi, la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (1992), el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya (1998) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1999).Els homenatges i distincions honorífiques se succeeixen des tota mena d'institucions públiques i entitats cíviques. L'assistència del poeta —sempre acompanyat per Montserrat Sans, la seva segona dona, amb qui es va casar el 1986— és aclamada en multitud d'actes. A moltes poblacions de Catalunya hi ha carrers que porten el seu nom. També el porten un institut d'ensenyament secundari de Cornellà de Llobregat i dues biblioteques, la de Sant Joan Despí i la de Sant Gregori.
El 1999 es produeix un espontani reconeixement popular que fa que una gran part dels ajuntaments catalans aprovin de demanar en els seus Plens a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, de la qual n'és membre, i a la Institució de les Lletres Catalanes, que sigui presentada la candidatura de l'autor a l'Acadèmia Sueca per al premi Nobel.
Extret de la pàgina web de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.© Associació d'Escriptors en Llengua Catalana