Els primers fredolics, "negritos" o com diuen els entesos......
El fredolic (Tricholoma terreum, del grec Tricholoma: marge pelut; del llatí: terreum: terrós, color de terra), és un bolet de l'ordre dels agaricals també anomenat freduluc, negret, gírgola d'estepa o negrito.
Descripció: Té un barret sovint irregular, amb el centre que sobresurt i la cutícula seca amb diferents tonalitats de color gris, com de vellut. Sol tenir fibres i esquames negroses, en especial a la part central. Les làmines són d'un blanc brut o grises i estan espaiades. El peu és cilíndric i fibrós. El peu és prim i fibrós i es trenca en un no res; la carn, molt minsa i fràgil, a penes fa olor
Hàbitat:És un bolet tardà que surt a les pinedes formant grups nombrosos amb els primers freds (d'on li vé el nom popular) de manera que allarga la temporada boletaire. Se'l pot arribar a trobar congelat.
Gastronomia:El fredolic és de carn blanca i bon comestible. Es fa servir per guisats i per sopes. Es passa amb facilitat.
Perill de confusió:Hi ha espècies pròximes, amb esquames molt negres, fins i tot pel peu, o algunes en les quals tendeixen a barrejar-s'hi coloracions grogues, totes elles comestibles de semblant qualitat. Tanmateix, cal evitar confondre'l amb el fredolic metzinós (Tricholoma pardinum), més robust i més gros, amb el barret esquamós; és propi de les fagedes i avetoses, pel damunt dels 1.500 m d'altitud El fredolic sol tenir el peu buit, mentre que el del fredolic metzinós és sempre ple.
Nota: Els hem trobat per l´Empordà......