ja hem trobat els primers fredolics

Els primers fredolics, "negritos" o com diuen els entesos......
El fredolic (Tricholoma terreum, del grec Tricholoma: marge pelut; del llatí: terreum: terrós, color de terra), és un bolet de l'ordre dels agaricals també anomenat freduluc, negret, gírgola d'estepa o negrito.
Descripció: Té un barret sovint irregular, amb el centre que sobresurt i la cutícula seca amb diferents tonalitats de color gris, com de vellut. Sol tenir fibres i esquames negroses, en especial a la part central. Les làmines són d'un blanc brut o grises i estan espaiades. El peu és cilíndric i fibrós. El peu és prim i fibrós i es trenca en un no res; la carn, molt minsa i fràgil, a penes fa olor
Hàbitat:És un bolet tardà que surt a les pinedes formant grups nombrosos amb els primers freds (d'on li vé el nom popular) de manera que allarga la temporada boletaire. Se'l pot arribar a trobar congelat.
Gastronomia:El fredolic és de carn blanca i bon comestible. Es fa servir per guisats i per sopes. Es passa amb facilitat.
Perill de confusió:Hi ha espècies pròximes, amb esquames molt negres, fins i tot pel peu, o algunes en les quals tendeixen a barrejar-s'hi coloracions grogues, totes elles comestibles de semblant qualitat. Tanmateix, cal evitar confondre'l amb el fredolic metzinós (Tricholoma pardinum), més robust i més gros, amb el barret esquamós; és propi de les fagedes i avetoses, pel damunt dels 1.500 m d'altitud El fredolic sol tenir el peu buit, mentre que el del fredolic metzinós és sempre ple.
Nota: Els hem trobat per l´Empordà......

1 comentario:

Anónimo dijo...

M´agrada tornar a col•laborar amb zync, que em patrocina aquest escrit, i a més la temàtica forma un bon binomi, ecologia i motor. Que et pagin, simbólicamente, per escriure d´un tema que t´apassiona i a més poder concienciar una miqueta als teus amics a través del teu blog demostra les coses bones de la www.
Bè, el grup Wolgsvagen sense concienciat amb les noves tecnoligies i respecte amb el medi ambient ha fet segons el meu parer un pas de gegant.
Totes les grans marques destinen gran part dels seus presupostos a I+D i a l´investigació, ja per inicitiva propia o impulsats per la corrent de mercat. La majoria han fet una gran aposta pels Motors diesel, que amb pocs anys han evolucionat bestialment, afavorits tambè perquè fins fa poques dècades aquest tipus de motors s´aplicaven a les divisions Industrials o agrícolas i aquests sectors no demandaven el refinament i les prestacions que ara estem acostumats d´un motor diesel. Actualment soc poc sorollosos, poc consum i altes prestacions que fins i tot superen als seus cosins de benzina Una altre linea de trevall son els cotxes amb tecnologia híbrida, convinacions de Motors d´explosió tèrmica o diesel amb Motors electrics i cel•lules d´emagatgematge.
El grup Wolgsvagen va més Enllà, la seva filosofia englova el cotxe, tots els seus elements repercutiesen amb el consum de combustible i per lo tanta mb les emisions., Bluemotion.
La aerodinàmica més acurada, neumàtics dissenyats per obtindre la mínima resistència al terra però sense perdre ad