Poemes del Barça

En tenim a casa nostra,

Una perla sense preu,

És en Messi que tan Jove,

Tot el públic ja té seu.

Quan es posa la directa,

Són ses cames dos ciclons,

Que’ls rivals al seu darrera

Aturdits veuen visions.

Es desfà de dos contraris,

D’un tercer un quart i un quint,

El porter estirat a terra,
Que sols mira son esprint.

I el poc marge que li queda,

L’exprimeix fins a l’extrem,

Quasibè sembla impossible,

Més a dintre la veiem.

Em recorda a Ronaldo,

Aquell any que fou aquí,

En feu un al Compostel.la

Quasi exacte que’l d’ahir.

D’aquests gols no se’n fan gaires

Que ben pocs en contareu,

És un gol per emmarcar-lo,

I posar-lo en un museu.

Més com Messi és tan Jove,

I es veu tant eixerit,

En veurem més d’una festa,

Que un partit ha decidit.

Sols hi ha el perill de perdre’l,

Que no vingui aquell rus,

Li aboqui una fortuna,

I llavors, amén Jesús.

Abril 2007

JOSEP SOLÉ BALCELLS

Visiteu el seu blog, te 93 anys i es un lletraferit del Barça