Poema per Sant Jordi: Les Roses Recordades (Salvador Espriu)
Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de sant Jordi, la vella
claror d’abril?
Plovia poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.
Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de sant Jordi, la vella
claror d’abril?
Plovia poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.
Poema de: Salvador Espriu
